Sant Cugat amb el Poble Sahraui SCAPS

Samira Mohamed té 18 anys. Va néixer en els campaments de refugiats de Tindouf, a Algèria. Va estudiar allí fins a sisè. En els campaments no hi havia possibilitat d'estudiar la secundària. A més la Samira estava perdent visió i no volia anar-se a estudiar fos així que es va quedar un any en els camps sense estudiar.

Sota la coordinació d'Educació sense Fronteres, les entitats que impulsen la Campanya Mundial per l'Educació a Catalunya, ha tingut l'oportunitat de xerrar amb ella i que ens expliqui com ha estat la seva vida en el campament de refugiats, les seves possibilitats d'estudiar i com és la situació d'altres nens i nenes amb perduda visual com ella.

La Samira va tenir l'oportunitat que els seus pares, a través de "Sant Cugat amb el Poble Sahrauí" (S.C.A.P.S.), la manessin a Barcelona perquè poguessin valorar el tema de la pèrdua de visió.

S.C.A.P.S. la va acollir mentre va ser sotmesa a dues operacions quirúrgiques. Malgrat les intervencions Samira no va aconseguir recuperar la visió i va anar llavors quan va entrar en contacte amb la Fundació ONCE on va iniciar un procés educatiu per aconseguir major autonomia. Allí va aprendre Braille (tant a llegir com escriure), a manejar-se amb el bastó i poder valer-se per si mateixa. Va ser molt important per a ella. Va aprendre a fer les coses d'una altra manera.